Des de fa ja uns anys, la Tolkien Society anglesa proposa celebrar l'aniversari del naixement de JRR Tolkien fent un brindis a la seva memòria. Aquest any, la gent de Lórien ens trobarem en una cerveseria de Barcelona per afegir-nos-hi, i després acabarem la celebració amb un sopar.

Qualsevol pot afegir-hi, sigui on sigui, i si ho desitjeu podeu deixar-hi un missatge a la pàgina de la Tolkien Society http://www.tolkiensociety.org/toast/2009/list.php?page=13.

Enguany, la convenció anual de la Societat Tolkien Espanyola arriba a terres catalanes. Serà la XVª Mereth Aderthad, coneguda popularment com Estelcon, i serà del 15 al 18 d'octubre d'enguany, a Cardona, i l'smial de Lórien n'és el principal organitzador. L'event està obert tant a socis com a no socis de la Societat Tolkien, i estarà ambientat en "Els fills d'Húrin", darrera gran publicació de Tolkien.

Des d'aquestes pàgines, us convidem a assistir-hi i disfrutar amb nosaltres d'uns dies inoblidables envoltats de vora dos-cents aficionas a l'obra del professor.

Podeu trobar tota la informació referent a aquest event a la seva web oficial: http://estelcon2009.org

Ja tenim data i lloc per a una nova edició de la trobada intersmiàlica. Aquesta segona edició la farem a Dènia el dissabte dia 23 de febrer de la mà dels dels nostres estimats amics de Mithlond. Tot i que en un principi havíem pensat fer-la al gener, no ha pogut ser abans perquè a Dènia tenen tot tancat; ja se sap que les coses bones es fan esperar. Com l'any passat, l'objectiu principal és gaudir d'un bon àpat en bona companyia. El dinar consistirà en uns entrants típics, arròs, postres i beguda i el preu rondarà els 25€.

Nascuda com a idea durant el juliol de l’any passat, aquesta atrevida proposta va madurar alguns mesos abans de ser definitivament aprovada el passat mes de novembre. Ha calgut molta feina, però ha estat il·lusionant veure nèixer, créixer, i sobretot viure aquesta trobada de gent tan diversa durant els tres dies que ha durat la Mereth de les Fagedes de Lórien 2007.

Isil preparant benes una setmana abans de la mereth

El divendres es va repartir la gent del smial per poder pujar les coses fins a la casa, l’antic santuari de Santa Maria dels Arcs, a Santa Pau (Olot, la Garrotxa). A mi em va tocar pujar a mitja tarda – treballava de matí -, acompanyat d’Urwendi, amb el cotxe convertit en una partida en viu del mític Tetris amb tantes caixes i maletes com duiem: extintor, galetes, llibres, vestits, espases, arc... De tot. I en arribar a la casa, el primer que ens trobàrem fou que encara hi havia gent esperant a l’estació d’autobusos d’Olot, de manera que seguint les passes de l’Élanor – que acabava de marxar cap allà – me n’hi vaig anar. Així vaig poder recollir Radagast i Yavanna del smial de Númenor (Madrid), i a un parell de membres de Lórien arribats en transport públic.

L'entorn de la casa, idíl·lic

Santa Maria dels Arcs

A l’entrada de la casa, l’Isil y la Urwendi exercien d’agent d’aduana, supervisant els formularis d’immigració per als recent arribats, i otorgant els visats – o sigui, les acreditacions, el dossier d’activitats, el cançoner... I una bena per als ulls, cosida a mà. I sí, té el seu què cosir quaranta benes a mà.

El tema de la trobada girava al voltant d’un dels passatges d’El Senyor dels Anells: la marxa de la dama Galadriel del bosc de Lórien al final de la Tercera Edat. Aquesta trobada tenia com a línia argumental aquest comiat, dividint-se en tres jornades: recordar el passat (divendres), viure el present (dissabte) i preparar-se per al futur (diumenge). Després de trobar-nos amb vells coneguts i fer nous amics, arribà el moment de la Benvinguda oficial. Nilechorwen exercí de Galadriel, i va cantar "El cant dels ocells" en quenya, una traducción feta pel soci Eleder del smial de Bosque Negro (Bilbao) de la famosa cançó interpretada per Pau Casals a la ONU, y la veritat és que la seva veu de cantant d’óperao va deixar en silenci la vall, únicament acompanyada pel cant d’alguns ocells de l’idílic lloc. Fou emocionant.

Arribat tothom, sopàrem al menjador, i poc després pujàrem a la sala de la llar de foc per a fer la lectura de contes. Vam poder sentir tota mena d’històries a la vora del foc. Fou força interessant, i després de set o viut lectures, vam obrir la sala del té – per a prendre té i pastes -, i la gent es va dispersar. La nit es va allargar fins que els més intrépids van anar a dormir als voltants de les cinc de la matinada.

Nilechorwen llegint a la vora del foc

Dissabte es va despertar amb Damrod i Fingolfin cridant a la gent a esmorzar a les nou del matí. Sí, cruel. Alguns haviem esmorzat prudentment abans d’anar a dormir, però hora i mitja més tard no quedava ningú al llit.

Era l’hora de les conferències y els tallers, hi va haver una resposta massiva de tothom cap els tallers – potser l’activitat inicialment més secundària en les nostres previsions. Una quinzena de persones al taller d’estany, un altre bon munt al d’escriptura amb plumí, i la resta al tir amb arc, van fer que la conferència de Nilechorwen sobre música fos cancel·lada. Fírieldrass, en canvi, va atraure una vintena de persones a la seva conferència, que tractava sobre el fenomen Tolkien sobre els seus seguidors, i sobre el seu impacte sobre la societat. De fet, era la presentació del seu projecte de final de carrera, fet durant el darrer any i mig en col·laboració amb el smial de Lórien, i va obtenir una de les mencions d’honor de la seva promoció. Esperem poder penjar a la web part d’aquest material.

Taller d’escriptura amb plumí

Taller d’estany

Fingolfin y Damrod demostrant les seves habilitats amb l’esgrima medieval

Acabat el dinar, començaren les visites culturals: al Croscat, l’emblemàtic volcà del parc volcànic de la Garrotxa; i a la Fageda d’en Jordà, un fantàstic i famós bosc totlament verd i resplandent per la plujosa primavera d’enguany. Aerien, geóloga, va fer de guia en aquestes visites, i la gent l’escoltà fascinada.

El Croscat

Interior de la caldera del volcà

La Fageda d'en Jordà

El lloc és, senzillament, impressionant

No es va fer la sortida prevista a Santa Pau, doncs després de dues hores de caminada, la gent volia tornar a la casa a descansar una mica abans del sopar de gala.

Isil, Urwendi i Finduilas, a punt pel sopar de gala

La sopar de gala. El menú era inquietant: flors. I en entrar, flors fou exactament el que la gent trobà als seus plats. Flors comestibles. Així, després de fer algunes bromes sobre menja-flors, va arribar el veritable sopar. Va arrencar suau, però aviat ens trobàrem cantant les clàssiques cançons de la STE, colpint les taules del menjador amb una atronadora "Los enanos van a la guerra", frent brindis pels set Durin, i sobretot passant-ho bé.

¡Flors!

Élanor amb hidromel

Acabat el pastís, començà l’event nocturn: el Mirall de Galadriel. Es tractava d’un muntatge audiovisual – teatral en què Nilechorwen exercí altre cop de la dama Galadriel davant un mirall màgic molt particular, que li mostrà les “intimitats” de diversos personatges de la Terra Mitjana. Ylmir va interpretar Celeborn, l’espós de Galadriel.

Galadriel davant el mirall

Aplaudiments

Foto de família

Encara restaven diverses coses: el cremat de rom, fet amb conxuro gallec – com ha de ser -, i el rite de purificació, un foc a l’aire lliure on deixar enrera les coses dolentes del nostre passat per deixar espai al nostre futur. Va quedar força bé, amb en Damrod com a mestre de ceremònies.

Cremat de rom amb conxuro gallec

Radagast y Curumo (vestit de Rei Bruixot) – Fou emocionant sentir les paraules d’en Curumo a la ceremònia de purificació: “Vaig deixar la STE fa tres anys cansat de problemes i mals rotllos. Vosaltres m’heu fet recuperar la il·lusió. I aquest cap de setman, he decidit tornar”

Rite de purificació

I a partir d’aquí, nit intemporal. Amb molta hidromel – es van comprar 29 ampolles -, amb Trola Films al projector tota la nit – en Radagast va quedar molt sorprés, i no fou l’únic, amb aquest peculiar redoblatge de la trilogia de Peter Jackson -, amb un taulell de Juego de Tronos sembrat de pètals de flors en honor a Sir Loras Tyrell, amb un Rei Bruixot i un Ylmir discutint sobre el bon fer del clan Lasombra... I així, la nit es va allargar fins que les primeres llums del dia ens van saludar.

Fuuuuuuuusió!

Les restes de la batalla...

Diumenge de matí, amb prou feina descansats, ens vam aixecar per anar a esmorzar. Anàrem deu persones al museu de la lava d’Olot, a viure una simulació de terratrèmol i a visitar-ne el jardí botànic – incloses oques assasines. Com era primer diumenge de mes, la visita fou gratuïta. Per desgràcia, per un error de coordinació de cotxes, ni Curumo ni Finduilas del smial de Pelargir van poder venir a la visita. En compensació, van rebre una visita guiada especial pel poble de Santa Pau aquella tarda.

Arribà així el comiat, amb la lectura del Namarië i l’entrega de mathoms. Per part del smial de Lórien, els visitants reberen lembas pel camí – galetes cuinades al forn de l’Isil dos dies abans -, i una caixa amb terra volcànica i fabetes de Santa Pau – a l’estil de la caixeta d’en Sam. Edhellond ens va portar un mirallet de recanvi pel mirall de Galadriel, ja que si la dama partia de Lórien, el bosc daurat es quedaria sense mirall màgic. Pelargir ens va portar aigua de l’Anduin – o sigui, del Guadalquivir -, en una ampolla preciosa. I Mithlond ens dugué tres pels d’en Gimli – ex-president emblemàtic de la STE i soci del seu smial.

Mathoms: caixa amb terra volcànica y fabetes de Santa Pau; i lembas pel camí

Foto de família del smial de Lórien

Així acabà la mereth de les Fagedes de Lórien. Emocionant de veritat. Un esdeveniment absolutament rodó.

El 15 de setembre del 2003 es va inaugurar a Londres, amb gran èxit, una exposició sobre la realització de les pel·lícules de El senyor dels Anells. I com que la cosa prometia, vam organitzar, a finals d’octubre, una expedició a la que també es van afegir  alguns socis del Club Star Trek de Catalunya. A aquesta  curiosa barreja no va influir gens, però gens en absolut, el fet que l’organitzadora del viatge patís una fort grau de duplicitat de personalitat i tingués el cor dividit entre la Terra Mitjana i l’espai de la Federació Unida de Planetes...

La nostra petita companyia tolkiendili, amb el reforç de l’equip de missió trekkie,  va abandonar Lorien, un divendres a la tarda. Només érem 12, però ens vam fer notar de seguida: la sang freakkie no es pot amagar i menys quan la tens a cabassos. Tant a la terminal com a bord de l'avió, vam compartir generosament entre nosaltres les provisions d'emergència que portàvem, acompanyades de diversos comentaris sobre les expectatives del viatge, fets en un “discret” to de veu que arribava als racons més amagats... i com per parlar bé i amb comoditat no es pot estar mirant l'esquena de l'interlocutor, vam ocupar el passadís central (que no el seient) per acabar convertits en la “trombosi del sistema”, obligant passatgers i tripulació a “demanar pas” cada vegada que volien anar d'un lloc a l'altre de l'avió. Amb aquestes credencials, cap ni un dels ocupants del vol va tenir el més mínim dubte: a bord hi havia una colla d'aquests boixos perillosos que llegeixen coses rares, miren pel·lícules i sèries estrafolàries i, a sobre, es disfressen!.

L'arribada a Londres, però, es va produir sense incidents de menció (cap passatger desaparegut misteriosament durant el vol) i de seguida vam buscar el nostre allotjament situat ben a prop de l'estació de Kings Cross, de diverses parades de metro i autobusos i l'hospital de Sant Pancràs, els serveis del qual no vam necessitar en absolut.

La jornada de dissabte era la que tenia marcada a foc en les nostres agendes la única cita de compliment obligat de tot el viatge: la visita a l'exposició de El senyor dels Anells. Amb l'hora i el lloc de trobada ben apresos, la companyia es va dividir per la ciutat, rebatejada Londrien per unes hores, a la recerca de tresors de diversa mena: llibres, música, estatuetes, jocs, joguines i altres objectes van anar a parar de manera meticulosa i sense pausa a les nostres bosses al llarg d'una peregrinació que, entre d'altres, va incloure, com no podia ser d'altra manera, una visita al Planeta Prohibit, que realment va resultar prohibitiva per la salut de les nostres carteres.

A quarts de dues, i tal i com havíem acordat, tothom va presentar-se al vestíbul del Museu de la Ciència per procedit a l'assalt de la sala i acomplir l'objectiu prioritari de la missió: extasiar-se davant de la munió d'objectes que segons la propaganda ens esperaven un cop travessades les portes dels Argonarth. L'espera es va fer llarga, ja que, malgrat els esforços per esmunyir-nos, no ens van deixar passar fins l'hora prèviament reservada (maleïda puntualitat britànica!), però a les 14:00 vam comprovar que havia valgut la pena: vestits, joies, armes i armadures, llibres, pipes, representats dels Pobles Lliures i de les forces de l'obscuritat, el molí de Hobbiton, i tot un fotimer d'altres preciositats entre les que destacaven els anells (¡tots 20!)... L'emoció va desbordar-se i semblava que no n'hi havia prou ulls per mirar-ho tot. Ara sí, el temps semblava aturat: ningú tenia presa; no ens vam cansar de contemplar tots els objectes, fixant-nos en tots els seus detalls, comentant la meravella de les robes amb que estaven confeccionats els vestits, els detalls de les armes i armadures, la minuciositat amb què s’havien elaborat els pergamins de Gòndor o la rèplica del cos de Bòromir en la seva barca mortuòria... En diferents punts de l’exposició, diversos vídeos mostraven el procés de creació de les peces, o els trucs cinematogràfics que havien permès portar a la pantalla el món imaginat  per Tolkien. Finalment, per que quedés constància de la visita, tothom va acabar passant per caixa per fer-se una foto amb mida hòbbit al carro de Gàndalf. I també, com era d'obligat, vam rendir homenatge a l'Anell Únic que ens cridava insistentment des del tub de vidre on era tancat, recitant repetidament els seus versos mentre, tal qual vulgar aquelarre, “dansàvem” al seu voltant...

Acomplida amb escreix la missió, la companyia tornà a desintegrar-se per dedicar-se a d'altres afers que també conforten l'ànima com un musical ben oriental o unes cervesetes al Page's Bar, que també calia mimar la part trekkie del grup. I després d'un matí de diumenge destinat a les darreres compres (no us ho creureu, però encara ens quedaven algunes lliures) o a recórrer a corre-cuita la cuitat o el British Museum vam retrobar-nos de nou a l'Estació Victòria camí de l'aeroport... bé, no tots, perquè uns quants es van entretenir massa en els encanteris de la ciutat i van fer tard a l'avió. Cosa, segurament, de la influència corruptora de l'Anell!

A l’exposició no es permet l’entrada de cap mena de camera de fotos o de vídeo i van ser força estrictes en aquest tema, per tant no tenim imatges dintre de la sala, però si voleu donar un cop d’ull a algunes de les peces que hi havia podeu consultar aquest enllaç http://www.theonering.net/scrapbook/group/987/range/1

Després de la reunió d’smial del dia 14 d'abril, vam anar a prendre una copa i més tard uns quants vam decidir allargar la festa amb un sopar (magnífic, per cert, digne de hòbbits). Però, de camí al restaurant vam passar per davant de l’Illa Diagonal i en “Vestri”, es va adonar que, com que quedaven déu minuts per tancar, encara tenia temps per comprar-lo. Es referia evidentment a Els fills d’Húrin que havia sortit a la venda feia escasos tres dies... així que va enfilar decidit les seves passes cap a dintre.... i els altres,naturalment, el vam seguir: és perillós deixar sol un amic en un lloc on hi ha llibres, ¿veritat?.

Vam picar tots, menys en Jordi “Arafinwe” que es reserva per la setmana de Sant Jordi... I ja posats, vam continuar la gresca passant per la mateixa caixa (“aquest no me’l cobri, que ja el vaig pagar ahir”) i fent-nos una foto amb el botí aconseguit... la resta de clients ens van mirar “raro”: “Tots porten el mateix llibre”, comentaven.